El 25 d'abril de 1275 el senyor feudal de Beniarrés, Ramón de Riusec, va atorgar un document escrit en pergamí que contenia el text de la carta de poblament de l'alqueria de “Benefarez” (així 
consta el nom del poble al text original escrit en llatí) per a una desena de pobladors cristians.
Evidentment, no era la primera vegada que hi vivia gent al territori on hui podem considerar el seu terme municipal. Sens cap dubte, les terres de Beniarrés ja estigueren ocupades en períodes prehistòrics i històrics anteriors, tant del paleolític com del neolític --cas del jaciment de la Cova de l'Or-- i, per descomptat, als darrers segles de societat musulmana. Tots ells tingueren la seua cultura, els seus costums, la seua casa i la seua vida quotidiana en aquest terme, però no és menys cert que la conquesta cristiana i l'atorgament de la carta de poblament tenen un clar significat de canvi històric, pel seu caire d'acta fundacional d'una nova societat la qual, tot just, encetava el seu nou camí.
I és que l'existència d'un territori, d'un espai, no implica la continuïtat d'un mateix poble al llarg dels segles, perquè han estat diverses les societats que els han ocupat. Per tant, quan parlem d'acta fundacional, no parlem en el sentit de la primera aparició d'una comunitat de persones o vida humana en un lloc concret, sinó en el sentit que una societat va construir un nou entramat urbà, va crear una forma de vida col·lectiva i, especialment, va establir unes formes de relacions socials, una religió, una cultura, una llengua i una forma d'organització econòmica, trencant amb la tradició de les formes d'organització social, econòmica i política dels temps dels musulmans.
Per tant, la diferència entre l'alqueria de B
eniarrés durant l'època islàmica, de la qual no tenim cap notícia escrita i molt poques de tipus arqueològic, rau en el fet que la repoblació va marcar l'inici d'una nova forma d'organització social, política i econòmica, a més de religiosa i cultural, i va suposar un punt i apart respecte als temps anteriors. És per tot açò que per entendre i situar al seu context el que significa la carta de poblament de fa vora 750 anys, hem de valorar i entendre la profunda transformació que es produeix en la societat valenciana durant el temps de la conquesta cristiana de Jaume I.
El repoblament de Beniarrés a la segona meitat del segle XIII, no va ésser un fet aïllat en la història valenciana sinó que s'emmarca dins d'un fenomen general el qual va tenir lloc al llarg dels anys centrals d'aquesta centúria i que va fer que s'assentaren al nou regne de València molts grups de cristians, allà on hi havia hagut, sovint, pobles de musulmans, els ocupants dels quals ara eren expulsats per la força i als quals se'ls expropiaven les seus cases, les seues terres i els seus béns.
consta el nom del poble al text original escrit en llatí) per a una desena de pobladors cristians.Evidentment, no era la primera vegada que hi vivia gent al territori on hui podem considerar el seu terme municipal. Sens cap dubte, les terres de Beniarrés ja estigueren ocupades en períodes prehistòrics i històrics anteriors, tant del paleolític com del neolític --cas del jaciment de la Cova de l'Or-- i, per descomptat, als darrers segles de societat musulmana. Tots ells tingueren la seua cultura, els seus costums, la seua casa i la seua vida quotidiana en aquest terme, però no és menys cert que la conquesta cristiana i l'atorgament de la carta de poblament tenen un clar significat de canvi històric, pel seu caire d'acta fundacional d'una nova societat la qual, tot just, encetava el seu nou camí.
I és que l'existència d'un territori, d'un espai, no implica la continuïtat d'un mateix poble al llarg dels segles, perquè han estat diverses les societats que els han ocupat. Per tant, quan parlem d'acta fundacional, no parlem en el sentit de la primera aparició d'una comunitat de persones o vida humana en un lloc concret, sinó en el sentit que una societat va construir un nou entramat urbà, va crear una forma de vida col·lectiva i, especialment, va establir unes formes de relacions socials, una religió, una cultura, una llengua i una forma d'organització econòmica, trencant amb la tradició de les formes d'organització social, econòmica i política dels temps dels musulmans.
Per tant, la diferència entre l'alqueria de B
eniarrés durant l'època islàmica, de la qual no tenim cap notícia escrita i molt poques de tipus arqueològic, rau en el fet que la repoblació va marcar l'inici d'una nova forma d'organització social, política i econòmica, a més de religiosa i cultural, i va suposar un punt i apart respecte als temps anteriors. És per tot açò que per entendre i situar al seu context el que significa la carta de poblament de fa vora 750 anys, hem de valorar i entendre la profunda transformació que es produeix en la societat valenciana durant el temps de la conquesta cristiana de Jaume I.El repoblament de Beniarrés a la segona meitat del segle XIII, no va ésser un fet aïllat en la història valenciana sinó que s'emmarca dins d'un fenomen general el qual va tenir lloc al llarg dels anys centrals d'aquesta centúria i que va fer que s'assentaren al nou regne de València molts grups de cristians, allà on hi havia hagut, sovint, pobles de musulmans, els ocupants dels quals ara eren expulsats per la força i als quals se'ls expropiaven les seus cases, les seues terres i els seus béns.
Rafael Aura Calbo - Fent Poble
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada